L’autor, director i actor Albert Espinosa diu que s’ha allunyat de l’univers que li ha reportat una admiració pel teatre i el cinema. Són seves les produccions Pelones, Tu vida en 65’, No me pidas que te bese porque te besaré i 4 bailes, entre d’altres. També ha fet fortuna amb El món groc. Havia de ser una obra de teatre que es representés a l’Espai Lliure, i el director Àlex Rigola li va dir que aquell era l’argument d’un llibre. 25 edicions li han donat la raó. Ara Espinosa tracta el món del sexe a l’Espai Lliure, un escenari que li té el cor robat: «M’agradaria practicar-hi el sexe, però com que no m’ho permetrien he decidit fer una obra que parli de sexe». Ho fa amb una sensualitat que desarma els tòpics. És un altre Espinosa? Potser sí, però no renuncia als superpoders.
Albert Espinosa no recomana fer segones lectures del títol del seu nou muntatge, que tracta sobre el sexe, El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals. És el títol que va posar a un quadre que va veure acabar al pintor menorquí Llorenç Pons. L’obra s’estrena el dia 11 d’aquest mes i es podrà veure fins al dia 13 de desembre. Posteriorment, farà una petita temporada a la sala petita del Teatro Español, a Madrid, abans de l’estiu. Espinosa també confia fer de l’obra una adaptació al cinema, amb els mateixos protagonistes; un fet ja ben habitual en bona part dels seus muntatges.
Per primer cop, Espinosa es desmarca dels companys de l’escola d’enginyeria –amb ells fundaria Los Pelones– per defensar els seus textos. L’autor no ha volgut dir massa coses sobre el muntatge que protagonitzen un pintor, un policia i un noi que té superpoders i que no els utilitza adequadament. A escena, també hi tindrà cabuda el quartet de jazz que escalfa vetllades musicals al Festival de Peralada d’una manera velada («hi ha qui té un amic imaginari; el meu personatge té una banda de jazz imaginària que sona al seu cervell»). No hi ha dones en escena, tot i que hi ha una presència absoluta de la mare del pintor, una dona que li va parlar obertament de sexe durant la infància.
El fascinant noi... guarda la fidelitat per la brevetat: 70 minuts de durada. L’entorn que es permet investigar, sense ser obertament una comèdia, és el de parlar sobre les zones del cos en què a un li agrada ser acariciat. Per Espinosa, «se salvarien moltes parelles» si es marquessin amb un color les zones del cos preferides i les que odia més de la seva altra mitja taronja. Però revelar secrets com aquests trenca, probablement, la sorpresa amorosa. Espinosa confia que un cop acabada la funció les parelles facin cua per comprar un retolador i marcar les parts secretes del cos de l’altre. No hi ha sexe explícit i, tot i que aparegui una banyera en escena, no es veuran nus («això m’incomoda molt com a espectador», diu). I no té manies per treure’s un altre cop la cama ortopèdica. L’obra s’interpreta un 70% en castellà i un 30 en català. La intenció és mantenir el català en les sessions a Madrid.
Els superpoders
Espinosa no vol explicar quins són els superpoders del noi que intervé en el seu muntatge. Ell revela que també en deu tenir. Té un llibre a casa que, si arriba a la pàgina 40, podria desenvolupar-lo. Però no ho vol fer per un excés de responsabilitat, diu misteriosament. Aquest element fantasiós, que ell vincula amb films com ara Gattaca, també pertany al seu univers, en el qual hi ha uns personatges grocs que exerceixen una influència positiva respecte als altres; o en la mirada fantasiosa d’unes pastilles màgiques que li permetran deixar de dormir i canviar els hàbits, amb tota la llibertat i la por que això suposa (Idaho i Utah).